Des del moment que un establiment disposa d’un aparell reproductor de música, o bé d’una televisió, dins del local, es pressuposa que s’emeten continguts protegits, per tant es presumeix l’obligatorietat de pagar drets de propietat d’autors i editors.

De manera que si s’emeten cançons o continguts d’artistes gestionats per l’SGAE, s’hauran de fer efectives les tarifes en llicències per la comunicació pública del repertori d’SGAE en establiments comercials, tal i com estableix la normativa vigent.

Tot i això, us detallem informació rellevant per poder escollir l’opció més adequada en funció de les necessitats de l’establiment.

Com actuar davant d’una inspecció d’SGAE/AGEDI/AIE?

Existeixen tres empreses privades, autoritzades pel Govern com a entitats sense ànim de lucre, que gestionen els drets de propietat d’autors i editors:

– L’SGAE, Sociedad General de Autores y Editores.
– AGEDI, protegeix els drets de productors fonogràfics.
– AIE, protegeix els drets dels artistes respectes als fonogrames.

Aquestes empreses no tenen caràcter públic i els seus inspectors que es personen als establiments comercials exigint pagaments i aixecant actes no tenen competències suficients per imposar sancions. Poden informar i donar part, però no poden sancionar directament, han de dirigir-se als tribunals de Justícia.

Aquestes empreses són independents i les seves resolucions poden ser acumulables perquè es refereixen a la protecció de drets diferents, uns són de productors i altres són d’artistes.

El visitador en nom d’aquestes empreses ha d’identificar-se com a tal, abans de començar la seva visita, ja que és un particular i no té autoritat per revisar res. Les dades les hi facilitarem de manera totalment voluntària, no poden obligar-nos.

El visitador a l’acabar la visita aixecarà una acta del que ha detectat i voldrà que el titular de l’establiment la signi, però no existeix obligació de signar res, perquè qualsevol document que signem suposa una declaració afirmativa dels fets que figuren a l’acta i l’acceptació dels mateixos, de manera que no permetria defendre’ns dels nostres drets amb total llibertat.

Amb l’afegit que si signem l’acta, paguem la sanció i finalment contractem els serveis de l’SGAE, aquests fets no ens eximeixen d’altres possibles inspeccions d’AGEDI i de l’AIE. Per tant es recomana no signar l’acta inicialment, ampliar informació sobre les possibles opcions i escollir aquella que més s’ajusti a les necessitats de l’establiment.

Es recomana utilitzar un procediment similar, en el cas que, enlloc de rebre una visita, es rebi una carta certificada d’aquestes empreses, SGAE, AGEDI i AIE. A partir d’aquest moment val la pena cercar l’alternativa més adequada, en funció de les característiques de l’establiment, per poder tenir cobertura en aquest sentit en el cas de rebre una segona visita, o bé un segon avís.

Alternatives a l’SGAE per al fil musical

Existeixen alternatives que faciliten continguts musicals d’autors que no es troben inclosos als fitxers d’aquests organismes. És a dir, plataformes del que s’ha denominat música lliure amb llicència Creative Commons, són llicències no lucratives, que ofereixen així com una alternativa als drets d’autor complets.

Aquests sistemes ofereixen una cartelleria i una certificació que acredita que es reprodueixen continguts amb aquest tipus de llicència, no subjectes a l’SGAE.

Pel que fa a l’ús de l’Spotify, Youtube o Apple Music o similars a establiments comercials, us volem aclarir les limitacions i inconvenients del seu ús.

Aquests serveis no permeten un ús comercial, ni reconeixen o compensen amb precisió als artistes, compositors o altres titulars de drets quan la música es reprodueix en un entorn comercial. L’ús del serveis d’aquestes plataformes de música en streaming estan limitats exclusivament a un ús personal i no amb finalitats comercials.