El reconegut economista Gabriel Izard ens ha concedit una entrevista amb motiu de la publicació del seu llibre “Innovación y liderazgo. El nacimiento del código de barras”. En aquesta entrevista reflexiona sobre innovació i lideratge col·laboratiu i lliga la història del naixement del codi de barres amb l’actualitat, la importància de la tecnologia que impacta molt a les empreses. 

Se’n parla molt d’innovació i lideratge. Què planteja en aquest llibre? 

El punt de partida és que em semblava imprescindible lligar una història, com va ser el naixement del codi de barres, amb conceptes actuals, com innovació i lideratge. El llibre està dividit en dues parts: la primera, el relat d’una història amb aspectes curiosos i gens tècnics, del naixement del codi de barres, tal com vaig viure-ho, d’una manera molt planera. I la segona, com es lliga aquesta història amb l’actualitat, la importància de la tecnologia que impacta molt a les empreses, no es tracta de ser digital perquè sí. 

Detalli aquesta segona part.  

Es discuteix sobre innovació i lideratge, dels perfils dels líders, emprenedors, transformadors, i de la necessitat de tenir una visió clara, lligant-ho amb el codi de barres: una història en què ningú guanya per si sol, però tots i guanyen en conjunt. Una manera de posar en pràctica el concepte del win-win. 

Quina relació hi ha amb la necessitat de fa tres dècades amb els reptes d’avui dia? 

El que passa ara no és tan diferent del que passava aleshores. La tecnologia i el món ha canviat, amb situacions d’incertesa de difícil solució, però hem de continuar prenent decisions. Amb el codi de barres es va solucionar una necessitat concreta de millorar processos de producció i distribució de productes que va permetre que aleshores es poguessin simplificar la manera de captar dades i conèixer que passa en punts de venda. 

Posi’m un exemple actual 

Amb la pandèmia tothom va aprendre que era el codi QR en els restaurants, i és el que d’aquí a 3-4 anys el veurem a tots els productes, permetent-nos saber més informació, com qui el fa s servir, a on s’ha venut… Aquelles primeres passes del codi de barres han evolucionat d’acord amb els temps actuals perquè ara necessitem més informació. 

A quin públic es dirigeix?  

Als històrics del moment que volen conèixer les xafarderies d’aquest relat; a qualsevol directiu de qualsevol companyia que tingui un interès a reflexionar sobre temes d’innovació i lideratge; als estudiants, polítics i públic en general que tingui interès. No és un llibre d’autoajuda. S’enfoca en la innovació col·laborativa, al win-win: posar-se d’acord perquè hi guanyi tothom. 

Creu que manca la innovació col·laborativa?  

Fa falta que n’hi hagi molta de col·laboració. Els humans tendim a no voler compartir per desconfiança en els altres i perquè acostumem a creure’ns millor del que fem. No estem gaire disposats a compartir coses que creiem que són exclusives, resultat del nostre treball. Innovar contràriament, obliga a col·laborar. Sense relacionar-nos, les persones no som ningú. 

I en concret, com s’ha de traduir en l’àmbit empresarial?  

Has de tenir molt en compte l’ecosistema concret, a on hi ha clients, proveïdors i també el moltes coses en el teu entorn, i així aconsegueixes que les coses vagin bé. 

I en la relació  publicoprivada, especialment, entre l’administració i l’empresa privada?  

No pot ser que grans empreses tinguis als petits proveïdors amb uns terminis de pagament insuportables, i no pot ser que una administració trepitgi la feina d’una altra administració sense acabar de fer la feina que li pertoqui. En els serveis públics hi ha moltes coses que s’han de canviar. Cadascú escombra cap al seu costat, pels seus interessos, i lamentablement aquests són a curt termini, fent que la visió a llarg termini no sigui una prioritat. La part col·laborativa apareix quan hi ha visió a llarg termini, amb aliances i sinergies. 

Podeu adquirir el llibre “Innovación y Liderazgo. El nacimiento del código de barras” aquí. També el podeu demanar a la vostra llibreria de confiança.